Espai on publicar petits textos (recomanem no més de 1.000 caracters) sobre qualsevol tema que volgueu tractar i així fer com una finestra oberta a les vostres opinions. Envieu-nos un mail amb el text a grupmapnet@gmail.com
Ja som a la tardor.
Ja
som a la tardor. Hi ha dies en que
el paisatge se’ns presenta net i translúcid. M’encanten aquells dies de
fresca, airet, paisatge net i brillant
de colors vius. Temps de tornar tot a
lloc. Tot sembla que recomença. L’escola, és clar, i al voltant de l’escola i
els infants la societat va recuperant el
seu ritme massa ràpid i frenètic. Hi ha famílies que en la pausa de l’estiu es
fan molts bons propòsits: ens ho prendrem tot amb més calma, ens donarem temps
per a nosaltres, jugarem més tots junts...però a finals de setembre se n’adonen que ja no estan complint els
propòsits, que el “monstre” del dia a dia ja se’ls està menjant les bones
intencions...
Hi
ha dies que anuncien canvi i tempesta,
amb ensurts com calamarsades imprevistes, llamps i trons...També m’encanten.
També formen part i són tardor. Són dies d’aixoplugar-se i recollir-se, tot
admirant la força desmesurada de la natura...i de patir perquè no faci mal
enlloc.
Hi
ha dies en que la tardor em porta a un cert recolliment, a una certa melangia
també i en un moment o altre cada any em ve al cap una petita poesia del Ramon,
un alumne del primer 3r de la meva vida de mestre, que deia:
“Quan és la
tardor
tothom s’abriga,
i a poc a
poc...
ve l’hivern...
Joan Sàbat
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada