FINESTRA OBERTA

Espai on publicar petits textos (recomanem no més de 1.000 caracters) sobre qualsevol tema que  volgueu tractar i així fer com una finestra oberta a les vostres opinions. Envieu-nos un mail amb el text a grupmapnet@gmail.com  

Ja som a la tardor.  

Ja som a la tardor.  Hi ha  dies en que  el paisatge se’ns presenta net i translúcid. M’encanten aquells dies de fresca, airet,  paisatge net i brillant de colors vius.  Temps de tornar tot a lloc. Tot sembla que recomença. L’escola, és clar, i al voltant de l’escola i els infants la societat va recuperant  el seu ritme massa ràpid i frenètic. Hi ha famílies que en la pausa de l’estiu es fan molts bons propòsits: ens ho prendrem tot amb més calma, ens donarem temps per a nosaltres, jugarem més tots junts...però a finals de setembre  se n’adonen que ja no estan complint els propòsits, que el “monstre” del dia a dia ja se’ls està menjant les bones intencions...

Hi ha dies  que anuncien canvi i tempesta, amb ensurts com calamarsades imprevistes, llamps i trons...També m’encanten. També formen part i són tardor. Són dies d’aixoplugar-se i recollir-se, tot admirant la força desmesurada de la natura...i de patir perquè no faci mal enlloc.

Hi ha dies en que la tardor em porta a un cert recolliment, a una certa melangia també i en un moment o altre cada any em ve al cap una petita poesia del Ramon, un alumne del primer 3r de la meva vida de mestre, que deia:

                                    “Quan és la tardor

                                      tothom s’abriga,

                                      i a poc a poc...

                                       ve l’hivern...

Joan Sàbat



Comentaris